El curs ja s'acaba

Probablement serà l'última entrada del bloc en aquest curs.
Crec que no ha estat fàcil per a ningú acabar aquest curs. És un curs amb moltes hores i presencial. L'assistència del 75% és una condició indispensable per a obtenir el certificat.
El disseny del curs ens ve donat pel certificat de professionalitat i segurament hi ha un excés d'hores moltes de les quals no caldria que fossin presencials.
No és gens fàcil donar un curs de tantes hores a un alumnat adult, molt divers, alguns amb experiència docent i amb un nivell majoritàriament universitari. No obstant això, els coneixements, l'experiència i el caràcter del professor a fet possible que, a banda d'assolir els continguts, les classes fossin, dins de la serietat que ha de presidir un curs d'aquest tipus, un xic divertides, amenes i molt interessants.
Ara, només ens cal trobar feina i que ens deixin aplicar tot allò que hem après. Se m'ha quedat gravada una frase que crec que resumeix el curs i la feina de qualsevol docent: el més important és el que fa l'alumnat.
 

La web del certificat d'angès

Hem decidit penjar els treballs del certificat d'anglès a Google sites
Enllaç al certificat d'anglès

Els materials i la web

En un moment on tot es fa a l'ordinador o a la pissarra digital, el professorat s'enfronta amb les seves limitacions en coneixements d'aplicacions  informàtiques i amb la inexistència de materials a la xarxa. Ningú ha tingut gaire temps per a posar-se al dia en les noves tecnologies, alguns tampoc n'han tingut gaires ganes, però tothom es troba sempre amb el mateix problema.

Ara ja no n'hi ha prou amb el correu electrònic, el xat, el Powert Point, el Word i l'Excel. Ara també fa falta Facebook, Twiter i qualsevol altra cosa que es posi de moda. I ho dic així perquè no crec que valgui la pena perdre gaire temps en alguns programes d'ús didàctic dubtós, que no sembla que hagin de durar gaire o que es poden fàcilment substituir per altres  programes més versàtils. Google ara presenta "Quedades", una mena de videoconferència per a nou persones a l'hora.
Dic això perqué no deix de ser un contrasentit dir a l'alumnat a clase que mirin les activitats el nostre bloc, Wiki o web de Google, i que trametin els treballs per correu electrònic en format Word o PDF o que els pengin a la seva web quan continuem fent moltes activitats i molts exàmens en format clàssic, és a dir, amb el paper i el bolígraf, i tot perquè no en sabem més. Tirant llarg, alguns docents busquen activitats a la xarxa, però la majoria són materials de suport per a fer activitats perquè el plat fort de les activitats s'acostuma a seguir fent en format clàssic o pel cap alt en Word. Quan volen fer una activitat que no troben a Internet han de recórrer al paper, al llapis i al bolígraf tradicional. I és que a la xarxa també hi ha moltes mancances. Tot va molt de pressa, fins i tot per a Internet.

Ara mateix, semblen més importants els coneixements informàtics que el domini dels continguts, perquè si els continguts ja són a Internet, el dia que també hi hagi activitats interactives autocorrectives i els exàmens també estiguin penjats a la xarxa, el professorat potser només limitarà la seva actuació a l'assistència tècnica d'ordinadors i programes.

De tota manera, cal que els professors siguin capaços de fer les seves pròpies activitats lúdiques, atractives, interactives, autocorrectives, significatives i en consonància amb els objectius del curs a la xarxa o per a ser penjades a la xarxa , si no, ens limitarem a buscar durant hores i hores allò que fan els altres i que possiblement no s'ajustarà ni a les nostres necessitats ni  a la dels alumnes.

A magisteri, algun il·luminat a previst això i ara també ensenyen el programa gratuït Clic que està fet en llengüatge javascript i html i no requereix pràcticament cap coneixement de programació. Aquest programa permet fer activitats atractives, lúdiques, significatives i autocorrectives molt decents. Això sí, hi ha uns models predeterminats i no se'n poden fer de diferents mentre els programadors no en posin de nous. Té l'avantatge que no cal connectar-se a la xarxa per a fer les activitats o per a resoldre-les. Crec que seria bo que qui coneix el programa ens en fes cinc cèntims a classe perquè així podríem sortir de la rutina del paper, el llapis o el bolígraf i col·laborar així a fer una educació més sostenible.

Avaluació, valoració i qualificació

L'avaluació condiciona què i com s'aprèn i ha d'estar d'acord també amb els objectius.

Hi ha diferents taxonomies d'avaluacions:

Qualitativa (atributs, qualitats) i quantitativa (a partir de dades, posar una nota).

L'avaluació sumativa es fa al final de procés o durant el procés(s'avalua el resultat, es posa nota per a diferents objectius: certificacions, promocions, etc.) i permet regular.

L'avaluació formativa es fa durant el procés sobre les activivitats de l'alumnat i pretén regular el procès d'aprenentatge.

Avaluació diagnòstica (avaluar una situació): Inicial, medial i final.

Martinez

Quadern Joan Mateo "diferents maneres d'avaluar"

Nuria

Poseu l'altaveu i escolteu al meu nou voki 2 x 1

El meva nova imatge 2 x 1  codi HTML a afegir al començament  <bgsound  src="http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/focifo.MP3" loop=1>
focifo.MP3 és l'arxiu de so que heu de gravar en un arxiu de so.

Ara com que està de moda podeu començar per reinventar la vostra imatge

Ara us podreu crear una imatge nova a mida, un nou avatar o "voki"  Enllaç a la pàgina
Els resultats

No doneu més del 100%

Alguna vez te has preguntado... ¿Qué significa 100%? ¿Qué es dar MÁS del 100%?

¿Alguna vez te has preguntado cómo son esas personas que dicen que dan MÁS del 100%?

Todos hemos asistido a reuniones en las que alguien nos ha pedido que demos MÁS del 100%. ¿Qué te parece alcanzar el 103%? ¿De qué está compuesto el 100% en esta vida?

A continuación figura una simple fórmula matemática que puede que te ayude a responder a estas preguntas:

SI: 
A B C D E F G H I J K L M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z

equivale a los siguientes números:
1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  24  25  26  27

Alguna vez te has preguntado... Entonces… En català també es cumpleix  T-R-A-B-A-J-A-R                                                         TREBALLAR=94% 21+19+1+2+1+10+1+19 = 74%  S-A-B-I-D-U-R-I-A20+1+2+9+4+22+19+1 = 78%   SAVIESA=66%

D-E-C-I-S-I-O-N                                   DECISIÓ=66%
4+5+3+9+20+9+16+14= 80%

I-N-I-C-I-A-T-I-V-A                                      INICIATIVA=99%9+14+9+3+9+1+21+9+23+1= 99%
D-E-S-E-M-P-E-Ñ-O 4+5+20+5+13+17+5+15+16 = 100%  EXERCICI=76%

L-A-M-E-C-U-L-O-S                                 LLEPACULS=108%
12+1+13+5+3+22+12+16+20 = 104%
I-N-Ú-T-I-L-E-S 9+14+22+21+9+12+5+20 = 112%  INUTILS=107%
M-E-N-T-I-R-O-S-O-S                                                    MENTIDERS=115%
13+5+14+21+9+19+16+20+16+20 = 153%

S-I-N-V-E-R-G-U-E-N-Z-A-S                                        pocavergonyes=154%
20+9+14+5+19+7+22+5+14+27+1+20 = 163%

MORALEJA

En base a esta teoría, podemos afirmar, que es matemáticamente cierto que en algunas empresas:

No es aconsejable TRABAJAR, tener SABIDURÍA, tener DECISION e INICIATIVA,  y un buen DESEMPEÑO, porque solo te llevan como mucho al 100%, y están más valorados los LAMECULOS, INÚTILES, MENTIROSOS,  y SINVERGUENZAS; porque sobrepasan con creces el 100%. 

Test gràfics pàg. 109

Materials i metodologies

S'ha de tenir en compte els objectius.
Els materials han d'estar d'acord amb els objectius, les instal·lacions del centre i les possibilitats d'alumnes i famílies.

Feina
1) Creació material: fitxa de material: contingut mínim: finalitat, a quins aspectes fa referència del ceritificat.
2) Avaluació valoració prèvia del projecte de material. Ex.: fotografies, interactivitat, extensió (veure vaquerises).

Els efectes òptics

Perfil de Dalí

No tohom veu allò que nosaltres pretenem que vegin. Hi ha persones a les quals els és molt difícil imaginar, veure o percebre el que veiem nosaltres o veuen els altres.

Això, acostuma a passar també amb el nostre alumnat. És possible que hi hagi en una classe un grup de gent que percebin, entenguin, o els afavoreixi la metodologia que usem, però n'hi pot haver d'altres que no.
De vegades hi ha un problema d'entrenament, però la fisiologia ens pot jugar males passades i trobar-nos problemes d'audició, de vista i, fins i tot, de mobilitat.
Cal recordar sempre que no hi ha cap metodologia màgica capaç d'ensenyar-ho tot a tothom. Hi ha sempre diversitat d'alumnes i de metodologies i, per tant, cal esbrinar els estils d'aprenentatge i el possibles problemes de percepció de cada persona.

Comentari sobre no em molestis, mamà. Estic aprenent

El videojocs o jocs interactius tenen generalment el mateix enfocament que poden tenir els ordinadors, Wikipedia, el Power Point, o de qualsevol altra aparell o programa quan  es fa, de vegades, un ús abusiu o impropi.

No hi ha cap dubte que  l'interactivitat ha de provocar efectes sobre el nostre cervell. No és el mateix jugar en soledat, que jugar amb altres persones i no és el mateix llegir un llibre imprés que llegir el  mateix llibre a l'ordinador il·lustrat amb d'imatges.

En general, fins i tot el jocs bèlics, poden ser beneficiosos per al nostre desenvolupament i per al nostre aprenentatge, però el que desconeixem són quins efectes exactament produeixen en les diferents persones. Al soldats aquests jocs els poden resultar molt útils si són reals, però no sabem si aquesta utilitat pot ser la mateixa i resultar beneficiosa per una persona adulta o per a un adolescent que es dediqui a una activitat diferent. Si partim del fet evident que tots som més o menys diferents, arribarem a la conclusió que tots els efectes produïts en les diferents persones tindran un cert grau de diversitat.

No està gaire clar si el desenvolupament de la visió perifèrica és bo per a aprendre llengua o matemàtiques, potser sigui bo per a aprendre física. Segurament serà bo tenir aquesta visió perífèrica ampliada, però també és bo fer exercici físic, no beure, no fumar i menjar molta verdura.
Abans de pronunciar-se, s'han d'establir quins tipus de videojocs es creu que poden afavorir l'aprenentatge de certes matèries i provar-ho. Fins que no s'arribi a l'experimentació no és convenient parlar encara de beneficis de l'interactivitat i dels videojocs. De moment, i malauradament , sembla que els jocs que agraden als nostres adolescents i adults, tenen poc a veure amb l'aprenentatge de les matèries a les escoles. 

Comentari sobre la motivació: factors higiènics i motivacionals

No hi ha dubte que la motivació és un dels factors més importants que pot incidir en els processos d'ensenyament i d'aprenentatge. Per això, cada vegada més, s'intenten trobar elements que afavoreixin la motivació del alumnat abans, durant i després de les accions formatives.
Sempre cal parlar de motivar a les persones perquè sentin inquietud pel coneixement i l'aprenentatge durant tota la seva vida. En molts casos l'alumnat deixa d'anar a les sessions formatives perquè s'aburreix, pels horaris, perquè la metodologia no és l'adequada, en molts casos és una metodologia única,   o perquè ni el centre ni el professorat són capaços de motivar-lo.

En general l'alumnat de formació ocupacional té motivacions extrìnseques i el que busca és una recompensa futura en forma de salari i feina (molt està a l'atur). No obstant això, durant les sessions formatives s'ha d'intentar conèixer l'alumnat i motivar-lo de forma adequada tant amb elements intrínsecs com extrínsecs.

Es important crear i mantenir  un bon clima de grup i fomentar les relacions interpersonals, usar factors de motivació tant higiènics com motivacionals i reconèixer sempre la feina ben feta i les respostes correctes durant les sessions per a augmentar la seva autoestima.

Comentari sobre el lideratge situacional i la delegació

Totes les idees sobre el lideratge situacional i la delegació es poden aplicar a l'aula. S'ha d'analitzar i avaluar el grup i les individualitats els primers dies per a no cometre errors d'apreciació. S'ha de fer una avaluació inicial de coneixements i si es pot de personalitat i d'estil d'aprenentatge.

En els grups de formació ocupacional el més habitual és trobar-se una gran diversitat. Hi ha diversitat de coneixements, de nivells culturals, d'experiències, d'edats, de situacions socioeconòmiques i en molts de casos de cultures. Hi ha alumnes que demanen i necessiten ser guiats des d'un bon començament i altres que només necessiten petites orientacions.

Cal anar  molt en compte amb l'alumnat que és pràcticament autònom perquè alguns comentaris i explicacions poden considerar-los ofensius i sentir menyspreu. En la majoria de casos, però, l'alumnat  demanen ajuda docent i suport emocional. 

Així, el més probable és que ens trobem amb grups amb molta diversitat on serà difícil parlar d'equips consolidats , tot i que, en algun moment es poden fer treballs en grup i reunir pesones amb els mateixos nivells o barrejar-los expressament per a estimular l'alumnat amb nivells més baixos.

El vídeo del goril·la

De vegades cal fer com en el llibre Darrera del mirall del mateix autor d'Alícia al país de les meravelles i mirar cap un altra costat o no mirar i no escoltar el que et diuen, o anar en la direcció contrària per a arribar a un lloc. El que passa és que som disciplinats i de vegades també ens prenen el pèl o ens agafen per sorpresa i quan es donen instruccions ens han de dir quina és la finalitat perquè si no no juguem amb les mateixes regles.

A classe et diuen habitualment que miris l'ordinador, la pissarra electrònica o la pantalla i després et pregunten si plou sense poder mirar per la finestra. Aquesta tècnica l'usen molts docents insegurs que tenen por a les preguntes de l'alumnat i altres que no expliquen tota la matèria perquè ningú  l'arribi a dominar tant com ells i no suposin cap amanaça futura.

Desgraciadament, el món es competitiu i després de Bolònia encara ho serà més. Ens hauríem de preguntar si aquest professorat fa bé d'amagar coneixements als alumnes. Al cap i a la fi el seu lloc de treball pot estar en perill i qui diu un docent diu qualsevol altre professional que per unes raons o altres ha d'explicar els seus coneixements a altres persones.

Quan estudiàvem hi havia un cost, un cost per a la família, per a nosaltres mateixos si treballàvem simultàniament i un cost d'oportunitat perquè podíem estar fent altres coses. Ara se'ns demana que compartim el coneixements adquirits sense donar-nos res a canvi i a sobre mal pagats. Cal estar fet d'una pasta especial per a seguir fent el que fem, sobretot quan molta gent continua amagant coses a l'àmbit professional i científic.

Comentari sobre el vídeo de Belmonte

Aquest vídeo planteja fenòmens i reaccions que s'han produït al llarg de tota la història de la humanitat. No fa gaires anys es penjava a les bruixes i a qualsevol persona que tingués poders paranormals. Des de fa anys es tanca a la gent que per algun motiu no és capaç de conviure respectant les normes socialment marcades en una determinada etapa històrica. Als anys vint, trenta o quaranta segurament haguessin engarjolat a una dona que anés en biquini per la platja.

Ara mateix continuem empresonant a persones que actuen d'una forma socialment inacceptable perquè no som capaços de solventar els "suposats" problemes neuronals que els provoca actuar de la manera que actuen. Tant de bo ens poguessin fer una prova de funcionament quan neixem i així poder preveure la nostra conducta futura.

El que no es planteja al vídeo és què cal fer amb les víctimes del delictes? Sabem què cal fer amb els delinquents, però no sabem què fer amb les víctimes i els seus familiars? El que tampoc es diu al vídeo és que aquest mal funcionament neuronal no impedeix la capacitat de decisió i de raonament del individu i que, per tant, algun cargol pot funcionar malament, però els conceptes bàsics del bé i del mal no es perden, perquè sinó ningú s'amagaria de la policia i es deixaria agafar ràpidament.
El que es planteja es pot extrapolar a l'alumnat. Els que no superen l'ensenyament obligatori, també es probable que tinguin alguna volandera fluixa i, per tant, no sé perquè els mantenim a l'institut amb les despeses que tot això suposa per a la societat i per als pares. Ara que, també els poden portar a centres especials de reparació a veure si els podem deixar en perfectes condicions de funcionament i retornar-los als centres d'ensenyament.
Tots aquests suposats descubriments científics els hem de posar en quarentena perquè s'han de comprovar i veure si realment demostren un percentatge elevat de casos.

Comentari del vídeo de "Tip y Coll" o com no explicar com s'omple un got d'aigua amb una gerra plena d'aigua

Aquesta operació aparentment senzilla, omplir un got d'aigua amb una gerra plena d'aigua, pot convertir-se , seguin l'exemple de "Tip y Coll" en un master de dos anys amb un preu de 2.000 euros, com a mínim,  per any. Només cal començar amb la fórmula química de l'aigua, els elements de la taula periòdica, i les reaccions de la química orgànica o inorgànica, ja no me'n recordo . Després caldria estudiar el procés del bufat del vidre i finalment fer les pràctiques adients. En definitiva, un màster europeu o oficial com els que s'acostumen a fer avui després del procés de Bolònia (abans no calia gastar-se 2.000 euros per any perquè hi havia llicenciatures i diplomatures).

La reflexió que cal fer és la de si fan falta tantes explicacions i teories per a fer competent a algú en la tasca d'omplir un got d'aigua amb una gerra plena d'aigua. No sembla necessari explicar com un saurí pot trobar l'aigua dolça o com fer la perforació d'un pou, però potser sí que cal explicar que l'aigua dolça potable és un element escàs i que no s'ha de llençar ni una gota a terra per si de cas.

Aquesta reflexió sobre les metodologies sembla fàcil, però no ho és gens. Probablement la manera més clara d'ensenyar a omplir un got d'aigua sembla que sigui un exemple pràctic, i no cal una tarifa plana, ni ordinador ni  Power Point ni un bloc ni una pàgina web, coses que ara ens semblen imprescindibles per a ensenyar qualsevol cosa. De tota manera, com que estem en crisi, ens podem estalviar també el got i veure l'aigua de la gerra al galet.

Al Marc Comú Europeu per a les llengües, aparentment una nova metodologia revolucionaria per a l'ensenyament de llengües estrangeres com el català a Catalunya.  Bé, potser el català de moment no és un idioma estranger a Catalunya, però com que s'ensenya amb la mateixa metodologia  que a Alemània, per això el considero igual d'estranger com es pot considerar al país germànic.  Com deia, aquest mètode parteix d'unes necessitats inicials de l'alumne i s'ensenya la llengua en funció d'aquestes necessitats (l'anomenat mètode comunicatiu que ni és nou ni és revolucionari). Després, com que aquestes necessitats cada vegada són més nombroses, s'acaba ensenyant pràcticament tot el sistema lingüístic . És a dir, es fa el mateix que es feia abans, però amb altres noms (marcs, actituts, competències, tasques (en el sentit de feines, no el bar que està al costat de casa), etc. i es canvien les seqüències didàctiques, cosa fonamental per a aparentar que la cosa és nova.

Potser caldria aplicar aquesta metodologia revolucionaria a l'ensenyament primari i secundari i deixar-nos d'explicar història, literatura, ciències naturals, física, química i un llarg etcètera de coses que semblen inútils per a les necessitats dels nostres nens i adolescents i per a la societat en general. Potser acabaríem amb el fracàs escolar de cop si primer expliquéssim els còmics i els mangas, informàtica (només Facebook, Google i potser Wikipedia, la resta no els cal), com usar un mòbil, on és el Zara o el Mango més proper i on són els bars i  les discoteques més famoses (si és que no ho saben), i poca cosa més,  potser que sàpiguen dir correctament el seu nom i on viuen, perquè "catanyol i espanglis" ja en saben, i explicar perquè els seus pares són a l'atur i que no s'han de malbaratar els diners públics (públics en el sentit  que els paguem tots amb els nostres impostos) .

Això no obstant, també poden trobar tota aquesta  informació al Google, cosa que sembla que faci inútil tornar a repetir coses que ja es poden llegir o veure a Internet. Així que el millor que podem fer es tancar les escoles, els instituts i les universitats (amb la crisi ens estalviaríem un bon grapat de diners) i deixar que l'alumne aprengui sol (autoaprenentatge, una altra paraula de moda) perquè de fet,  allò que els interessa ( allò que els és significatiu) ja ho aprenen sols, amb parella (treball col·laboratiu), amb els amics (més treball col·laboratiu) o a Wikipedia (col·laboracio a nivell mundial).
 Des de fa alguns dies Internet, Wikipedia i el Google em comencen a fer por, és una intuició perquè no acabo de saber el perquè però em fan por, molta por, sobretot per l'ús que se'ls vol donar i ja s'està donant a l'ensenyament. Ara si no estàs a Internet, perquè no tens un Facebook,  un bloc, web o wiki és com si no hi fossis. Jo ja hi era abans  i de moment encara hi sóc encara que ningú em trobi a Google fàcilment per molts blocs, webs, sites i wikis que tingui.

La qualitat educativa depèn de la nostra motxilla com a docents?

Enllaç a la reflexió que està també al portafolis

No em toqueu el nas amb el cursor del ratolí

Intenteu tocar-li el nas amb el cursor del ratolí

La pàgina de l'autor

Condicions de bon funcionament empresarial. La ISO en els centres d'ensenyament

Exemple CIFO, curs de formador de formadors:

Implicació de la direcció del centre.

Els procediments han d'estar documentats

Gestió de recursos

Planificació de recursos, producció, mesurar producció, anàlisis i millora

Requisits de material i aules

Requisits del professor:

El professor ha de ser llicenciat en pedagogia o llicenciat superior amb el certificat de professionalitat de formador de formadors amb experiència docent.


El temari ha de ser sempre el mateix

Avaluació del professor

Avaluació de l'alumne

La qualitat no té res a veure amb el que és bo o amb el preu. És un concepte subjectiu que té diferents definicions.

Una cosa té qualitat quan:

1. Si cumpleix els requisits.
2. Quan és adequat a l'ús.
3. Quan satisfà els requisits.

La qualitat implica que un producte o servei es fabriqui o es doni sempre en les mateixes condicions i cumplint  els requisits de fabricació.

Això s'aconsegueix amb una manera sistemàtica de treballar i de fer.

Cal mesurar la satisfacció del client

ISO:

La Organización Internacional de Normalización (ISO) es una organización no gubernamental, establecida el 23 de febrero de 1947, cuya misión es promover en el mundo el desarrollo de la normalización y actividades relacionadas, en la mayoría de los campos técnicos.

La ISO a la formació

La ISO sempre parla d'organitzacions: empreses industrials i de serveis.

1. Enfocada al client de l'organització: l'alumne.
2. Lideratge (facilita, donar suport): el professor ha de ser el líder del grup classe.
3. Fer participar els alumnes (l'escola sense graus de J. Dewey. fàbula de Procusto).
4. Enfocament basat en processos.
5. Enfocament basat en el sistema de gestió: indicadors, mesures.
6. Millora contínua.

Comentari sobre l'arxiu de metodologia d'en Zabala

Enllaç al resum en Google docs

La meva primera Wiki

Enllaç FOCIFOWIKICARLOS

Tauler de control del mòdul d'anglès

Cal fer un tauler d'indicadors per al curs que estem preparant. El tauler s'ha de fer amb Excel. Cal fer també gràfics.

El certificat d'anglès

Enllaç a la presentació dels treballs del certificat de restauració on hi ha el mòdul d'anglès.
Enllaç a la presentació

Al professors li he enviat un enllaç perquè pugui visualitzar-lo. Espero que funcioni.

Quan la tecnologia és limitada

Quan mires el bloc sembla que no hi ha gaire cosa feta. És clar, els arxius s'emmagatzemen per mesos, no hi ha possibilitat de veure'ls tots alhora.

En aquest sentit, és millor fer-ho a la pàgina web, encara que tampoc seria aquesta la seva funcio perquè no està pensada per a fer de cartera d'aprenentatge (la llista seria molt llarga), però, si més no,  no s'agrupen les entrades automàticament.

Haurem d'esperar a veure la Wiki, potser això serà el més adient. 

El curs que hauria de fer als meus companys

Si un dia hem de fer una presentació individual, faria aquest:
El model de llengua dels formadors

Enviament de l'enllaç del "portafoli" per correu electrònic al professor

En realitat en català hauríem de parlar de cartera d'aprenentatge en lloc de portafoli, i millor dir-ho sempre en plural perquè no té gaire sentit usar una maleta petita per a portar només 1 foli. Això se m'ha acudit quan escrivia el títol i pensava en les noves tecnologies.

Ara, gairebé mai fem escrits manuscrits. No escrivim ni cartes ni nadales ni postals, i si ho fem també són electròniques. Per sort, la majoria d'exàmens són escrits i les pissares de guix i les de fòrmica encara no les han tretes de les aules. Potser sóc un romàntic i per això vull dedicar-me a donar classes de català.

Als cursos de català encara es fan manuscrits: article d'opinió, carta formal, sol·licitud, avís, etc. Els alumnes també estan acostumats a l'editor de textos i els costa fer un escrit. No cal dir que la caligrafia acostuma a ser horrorosa. Això sí, generalment tenen millor caligrafia les noies que els nois. Potser hauríem de fer els exàmens amb l'ordinador i deixar de desxifrar jeroglífics i gastar paper i tinta.

De tota manera, encara necessitem escriure textos amb bolígraf, retolador o guix, perquè l'electrònica encara és limitada i cara. Concretament penso en els mercats, supermercats, restaurants, bars, empreses, administració. Sempre cal fer un escrit ràpid amb vocació de temporalitat: vacances, horaris, menús, preus, trucades, avisos.

Bé, crec que és una questió en la qual cal pensar-hi. No sé si és bo continuar perdent més habilitats manuals que abans ens eren imprescindibles. Crec que hem de  replantejar-nos l'aplicació de  totes aquestes noves tendències i tecnologies i parlar-ne amb molta calma. Cal reduir la velocitat amb què incorporem les TIC a l'ensenyament, de vegades amb molt poc senderi, i entrar en una zona de descans de l'autopista, recuperar líquids, estirar les cames, relaxar-nos i pensar, sobretot pensar.

Els jocs de rol

El joc de rol es practica, o s'hauria de practicar moltíssim en les classes de llengua. Això ho dic perquè algun il·luminat va caure del cirerer i se'n va adonar que els alumnes, certificats o no, del antic nivell "C" o del nou C1 del MCER,  no sabien parlar de forma fluïda; i si ho feien, generalment ho feien usant molt barbarismes.

Tot i que hi ha una prova oral en els exàmens de certificació, sempre ha puntuat més la part escrita que la part oral, i a l'ESO no s'acostumen a fer examens orals.

 A l'ESO es fan classes de Llengua i Literatura, però pocs professors corregeixen l'expressió oral i les faltes fora dels professors de català. La nostra secretaria política de llengua hauria de canviar el valor de les proves perquè, generalment, qui sap parlar correctament, acostuma a fer també poques faltes d'ortografia. 

De fet és estrany que a qualsevol alumne l'exigeixin que sàpiga sumar, restar, multiplicar i dividir, i que no l'exigeixin saber parlar, llegir o escriure sense gaires faltes o errors.

Abans d'això n'hi deien saber les beceroles, és a dir, saber el números, les operacions aritmètiques bàsiques i entendre, parlar i escriure sense gairs errades,

Els mestres s'ho haurien de repensar perquè els seus alumnes estaven i estan a la cua d'Europa o suspenen les proves PISA i això també, d'alguna manera, els suspèn a ells. El més estrany de tot és que amb tanta nova tecnologia i metodologia aplicada a l'ensenyament no s'hagin aconseguit els resultats meravellosos que tothom esperava.

Abans i també ara, hi ha assignatures on no s'apliquen aquestes noves tendències, però no sé si es mesuren a les proves PISA, probablement no. És una llàstima que no puguem retrocedir en el temps per a fer que els alumnes de fa 10 anys  fessin aquestes famoses proves. És clar que la motivació també hi té molt a veure amb això, ara tot és per culpa de la motivació.

Els indicadors

Ha estat molt interessant les sessions dels indicadors. La fitxa de l'indicador en molts casos ja ens guia per a aconseguir indicadors realment útils. Els indicadors més específics es poden resumir en altres indicadors que sintetitzin la informació (quadre de comandament) en entorns "amables" que facilitin la presa de decisions.

Indicadors que pot mesurar el docent

Al començament només vaig pensar en indicadors per als alumnes, però també es poden fer indicadors per mesurar l'eficàcia de la pròpia tasca docent.

Així, es poden dissenyar indicadors per a mesurar si se segueix la programació, la temporalització, els contiguts, les activitats, puntualitat, etc.

Els indicadors dels alumnes estan molt relacionats també amb els del docent, tot i que poden ser també diferents. Pot succeir, per exemple, que no es donin tots els continguts, però que l'avaluació dels continguts exposats apresos sigui excel·lent. En aquest cas, els indicadors del docent no serien bons, però sí que ho podrien ser els que mesuren directament l'alumnat.

Potser caldria dissenyar tres tipus d'indicadors: 1) els del docent suposan que s'ha complert la programació, 2) els del docent suposant que no s'ha complit la programació, i 3) els dels alumnes.

De vegades l'ensenyant s'ha de replantejar la programació d'acord amb els nivells de l'alumnat, problemes aliens al docent i a l'alumnat, fets extraordinaris, etc.

1. Assistència
2. Resultats d'avaluació
3. Participació alumnes
4. Puntualitat

Comentari sobre l'avaluació

L'avaluació, com tots el altres elements que intervenen en una acció formativa, ha d'estar d'acord amb els objectius. Tradicionalment, s'identifica erròniament les avaluacions amb examens. Hi ha moltes formes d'avaluar i la prova escrita o oral momés és una forma més d'avaluació.
L'objectiu de la nostra avaluació és, per una banda,  assegurar que es coneix la nomenclatura bàsica de la planificació educativa i, per l'altra, conèixer el procés i l'actuació dels agents que hi intervenen.
Dins del procés d'avaluació, la nostra avaluació s'enmarca dins d'un procés d'avaluació contínua per a assegurar que s'assoleixen els objectius de les sessions inicials. 

Comentari sobre la presentació i l'ús del Power Point

El primer que cal dir és que no sabem quins eren els objectius del Power Point. Si l'objectiu era que s'usés, a més a més, com a material d'estudi perquè els alumes prenien notes durant la presentació, la presentació pot estar d'acord amb les finalitats.

No obstant això, si els objectius  eren fer una presentació dels punts més importants del tema a tractar, o ser l'eina de suport per a una sessió, l'ús ha estat inadequat: no cumpleix la regla 7x7, la lletra era illegible en alguns casos, excés de dades i de text a les diapositives i excés d'efectes especials.

L'autor demostra tenir  uns coneixements profunds del programa, els efectes de la presentació són espectaculars i criden molt l'atenció del públic, però, com déiem abans, tot depèn dels objectius. Si l'objectiu era el lluïment personal sobre els coneixements del programa, evidentment, l'objectiu s'ha aconseguit amb escreix.

Finalment dir que la presentació, siguessin quins siguessin els objectius, i deixan de banda el lluïment personal, fa una barreja inadequada de tipus de diapositives (poc text i dades, moltíssim text i dades)  i d'efectes especials. Cal saber quines són les finalitats i, d'acord amb això, modificar la presentació per adequar-la als objectius.

Enllaç a la web focifocarlos de Google sites

Google sites és un lloc on d'una forma bastant senzilla es pot construir una web  de cara i ulls. Crec que pot ser molt útil perquè els nostres alumnes aprenguin a fer una web i l'usin com a suport al seu ensenyament.

Enllaç a la web focifocarlos

La preparació del mòdul d'anglès

Estem preparant amb Mari Carmen i Omar un modul d'anglès per a serveis de restauració.
Enllaç a la presentació del mòdul
Enllaç a normes centre i classe de la 1a sessió

Reflexió sobre el vídeo d'Eduardo Criado

Podem dir sense cap possibilitat d'error que l'art de l'oratòria és coneix formalment des de l'època dels grecs, i no perquè en fossin els creadors, sinò perquè van ser els primers que van intentar explicar-la i sintetitzar-la.
Els altres grans mestres de l'oratòria han estat, sens dubte, els sacerdots de la majoria de religions que ara coneixem i, probablement, de las que ja no existeixen. Tampoc cal oblidar-nos dels mestres de totes les èpoques, perquè entre aquests també hi ha hagut grans oradors.
Quan vam veure el vídeo de Eduardo Criado hi havia una gran sala plena de gent ansiosa per a escoltar-lo. En un primer moment, vaig pensar que eran amics i coneguts; bé de fet n'hi havia alguns, però també hi havia molta gent, la gran majoria, que no ho eren. És com si l'oratoria s'hagues descobert de sobte al segle XX.
El que confirma el que estic dient són les cites i els exemples que posava l'orador de l'antiguitat. Suposo que el públic es devia sorprendre quan ho va fer.
Quan l'esser humà  va aprendre a comunicar-se amb els altres, sempre ho ha fet per a aconseguir algun objectiu: anar a caçar, anar a la guerra, aparellar-se, etc.; sempre ha tingut clars els obectius. Aquesta habilitat ens ve d'antic.
No obstant això, no tothom sap parlar bé en públic i no tothom ho fa d'una forma adequada, coherent i estructurada, però gairebé tothom té aquest art imprès a la genètica perquè de fet som els únics capaços de transmetre pensaments amb un codi oral, si més no, de moment. Per a aconseguir parlar bé en públic només cal practicar aquest art de forma habitual i en diferents fòrums i de seguida veurem com els mots flueixen al nostre pensament i que, fins i tot, ens divertirem.
Per a un docent aquest art és imprescindible, o al menys ho era fins ara, perquè amb les noves tecnologies, ara mateix, un docent no parla gaire en públic, s'amaga darrere del so d'un ordinador o una pissarra electrònica i, de tant en tant assenyala alguna cosa. A més a més, ara gairebé no hi ha classes teòriques. Ara l'alumnat no escolta, treballa en grup o en parelles i resolt activitats. Els docents, el que fan ara és molta gimnàstica, perquè passegen amunt i avall per les aules intentant orientar als alumnes amb els problemes informàtics o amb les activitats.
Si un dia se'n va l'electricitat o no funcionen els aparells informàtics, molts docents estan perduts, i els alumnes també. Caldria recuperar els exàmens orals, les sortides a la pissarra, electrònica o no, i les presentacions en públic. A moltes escoles hi ha grups de teatre. Ens hauríem de replantejar les metodologies i les estratègies perquè tothom que volgués pogués practicar les exposicions davant d'un audotori i així recuperar aquest art tan antic i oblidat. Potser ara estem obsesionats amb els ordinadors i Internet i ens estem oblidan de coses que continuen sent importants i que no necessiten cap mena de nova, o ja vella, tecnologia.

Reflexió sobre el vídeo de Jordi Pigem

Segurament Jordi Pigem no recorda que l'any 1972 el Club de Roma va publicar l'Informe sobre els límits dels creixement. En aquest informe ja s'advertia dels cataclismes econòmics que podien succeir a l'humanitat a causa de l'esgotament de recursos naturals com el petroli. Han pasat quasi 40 anys i no nomès les previsions no s'han acomplert, sinó que encara no sabem quines són les previsions sobre l'esgotament dels jaciments de petroli, perquè ¿hi ha algú que ho sàpiga?.

Ara mateix, tothom està preocupat per la capa d'ozó. ¿Algú sap si s'ha eixamplat darrerament?. ¿I la guerra de Líbia, algú sap si guanyem o perdem?

El que està clar és que els filòsofs haurien de parlar amb altres professionals, sobretot, economistes (exceptuant a Alan Greenspan) sobre la crisi de 1929 i la del 2008. Quan Greenspan diu que el model neoliberal no funciona, s'ha de fer una petita correcció perquè el que vol dir exactament és que el model liberal americá no funciona. És clar, només als Estats Units se'ls hi acut tenir una entitat, la Reserva Federal (FED), que controla la política monetària de mig món, que és una entitat privada i que molta gent pensa que és la culpable de la crisi del anys 30 i de la crisi actual.

El que sembla que no sap Pigem és que hi ha països que no estan en crisi: Canadà, Austràlia, Japó, Xina, la majoria del món àrab i l'illa de la que parla al vídeo. ¿I perquè?

La resposta és simple, no depenen de la FED ni del Fons Monetari Internacional (FMI), és a dir, no depenen dels Estats Units. Tot i que es convenient ser amics dels americans, tampoc cal arribar a tenir gaires confiances perquè quan els americans es comencen a mocar, nosaltres agafem una pulmonia. Cada vegada que hi ha una crisi financera, els americans imposen alguna mínima regulació a les entitats financeres que pateix un calvari de modificacions abans de ser aprovada i que només és útil fins la propera crisi.

Tots els països amb crisi tenen reserves en dòlars, i quan la FED li dona a la maquineta de fer dòlars ja cal que la resta ens estrenyem el cinturó, perquè els dolars que tenim perden valor, i si arreplega dòlars en lloc de fer-los, provoca una altra crisi econòmica.

Nosaltres, a banda dels americans,  patim la crisi per: 1) els polítics (que estiren més el braç que la màniga), 2) el Banc Central Europeu (que va passar del 12% al 4% els interessos), i 3) els bancs que inverteixen als Estats Units o en països que tenen polítics del cas 1) com és el cas d'Espanya, Grècia, Irlanda o Islàndia. Per cert, ¿ja han engarjolat als polític islandesos?, perquè aquí són candidats a les properes eleccions. Els ciutadans i ciutadanes també hem tingut par de la culpa per no haver posat el blat al sac i deixar-lo ben lligat, molts també vivien a crèdit. Si no tinguessim aquests altres problemes, el sistema social-liberal espanyol funcionaria a la perfecció, sanitat inclosa.

En resum, que Jordi Pigem, o és molt diplomàtic o no sap per on li bufa el vent. En cap moment entra a fons en l'assumpte de la propietat privada, ni en els valors capitalistes, ni en l'esclavisme productiu del sistema neoliberal capitalista basat en la propietat privada que ve a ser el mateix que les altres dues. Tots els indicadors de riquesa productiva d'un país ja sabem que són simples estadístiques que són gairebé incapaces de mesurar la felicitat humana, però primer cal dir-li que defineixei la felicitat. I després cal preguntar-li si han mesurat si l'esser humà serà més feliç o serà més infeliç sense totes les coses que ara té i consumeix, perquè els habitans de l'illa del Pacífic no deixen de ser una simple dada estadística que no és significativa en el cojunt.

Presentació dels cursos "Cuina per a solters" i "Google docs"

En Manel i jo vam presentar davant els companys aquests dos cursos. En Manel va presentar el curs de cuina i jo vaig presentar el curs de Google docs.
Al Bloc de'n Manel podreu veure la presentació del curs: Enllaç al bloc d'en Manel

Google docs és una bona eina. En primer lloc és un Office virtual que ens permet treballar en Excel, Word i Power Point en línia sense que calgui tenir aquest programes instal·lats al nostre ordinador. En segon lloc, es poden emmagatzemar els arxius d'Office i d'altres aplicacions en una mena de disc dur virtual i accedir-hi via enllaços des d'altres pàgines web. I en tercer i darrer lloc,  permet que diferents usuaris puguin compartir, accedir i editar els arxius, cosa que permet treballar a diferents usuaris en un o en diferents arxius alhora sense compartir l'ordinador en una xarxa virtual.

Per a concloure dir que els usos d'aquesta eina són molt diversos, només cal pensar que no cal comprar l'Office per a usar els seus programes, i que només cal una mica d'imaginació per a trobar-li més utilitats a banda de les més conegudes i habituals. 

Fotografia de Google docs:  

El curs que presentaré al professor i als companys

Perfil personal

Em dic Carlos (pronunciat Carlus). Vaig fer econòmiques i ara em dedico a la formació d'adults. Acostumo a fer clases de català, de gestió administrativa, comptabilitat i comptabilitat informatitzada,

Educació disruptiva. Reflexió sobre el vídeo

Si voleu veure el vídeo de l'entrevista cliqueu aquí
   He hagut de buscar al diccionari que volia dir exactament la paraula disrupció i crec que finalment he entès el trasfons de l'entrevista. En realitat es refereix a la irrupció brusca d'informació a la que té accés actualment l'alumnat a través de les noves tecnologies (bàsicament ordinador i Internet). Abans, fins no fa gaire temps, una petita part d'aquesta informació només era accessible a través dels llibres (biblioteques públiques o dels mateixos centres) i dels docents.

   En aquest nou context, sembla aparentment que el model d'escola o d'universitat tradicional i els docents hagin perdut el monopoli sobre l'accés i la distribució a certs tipus de coneixement i que tothom s'hagi de replantejar els estils de docència i les polítiques educatives en tots els àmbits.

   Evidentment, a ningú se li escapa que tots els models educatius tenen defectes, mancances i que són millorables. No hi ha dubte que les noves tecnologies han revolucionat els estils de docència,  però no sembla assenyat que reduïm les funcions dels centres docents a la simple distribució i accés a la informació i  comparar-los amb els antics monestirs o comparar Internet amb la invenció de la impremta.

    De fet l'única cosa que ha canviat en realitat és el temps i la forma d'accés a una gran quantitat d'informació que ja era, gairebé tota, d'una forma més ràpida o més lenta, al nostre abast. Així, el que teníem fins ara era la informació que es considerava necessària per a aconseguir els objectius de la nostra política educativa. ¿Més informació i menys temps d'accés implica necessàriament un canvi de funcions i d'objectius de tots els agents educatius?

   El que està clar que no s'ha multiplicat exponencialment és la capacitat de lectura dels essers humans i la motivació per a aprendre o assistir als centres docents. Probablement els ordinadors i Internet el que estan provocant és una deserció de les aules perquè a pesar de totes les noves tecnologies que s'estan incorporant a la docència (ordinadors, pissarres electròniques, projectors, programes, etc.) el fracàs escolar continua augmentant.

   No podem oblidar que aquesta informació ja està disponible a l'ordinador de casa i que molts alumnes es diverteixen amb els jocs interactius, però el que no fan, la gran majoria, és usar l'ordinador amb finalitats formatives. Es probable que sigui necessari un canvi de model educatiu, però els culpables, en la nostra opinió,  no seran ni Internet ni Google.

El Power Point a l'ensenyament

Les TIC ja han canviat la forma d'ensenyar. Ara mateix és difícil trobar una aula sense cap tipus d'estri que incorpori alguna d'aquestes noves tecnologies, o un professor que no tingui un llapis electrònic o un telèfon mòbil de penúltima generació.

El Power Point és un dels molts programes que s'usen mitjançant aquestes noves tecnologies. En general s'usa per a projectar imatges o text a través d'una pissarra digital o d'un projector. Pel que fa a l'ensenyament, allò que es projecta  varia en funció dels objectius didàctics del docent: presentació d'un tema, projectar les idees importants, suport a les explicacions teòriques amb imatges i/o so i, fins i tot, com a material didàctic de suport. Probablement encara resten moltes aplicacions per descubrir.

No hi ha dubte que les imatges poden reforçar la interiorització de l'aprenentatge en les persones que gaudeixen d'una bona memòria visual i que en les persones que usen altres extratègies també hi pot col·laborar. És una eina més i en qualssevol dels casos, com a mínim possibilita que les sessions siguin més lúdiques i entretingudes.  

Enllaç al primer Power Point del curs

Si voleu veure la presentació sencera cliqueu a sobre d'aquest enllaç

La pàgina del curs del professor Albert Gelpí amb els material i els companys

Aquí hi ha l'enllaç, cliqueu-hi a sobre