En realitat en català hauríem de parlar de cartera d'aprenentatge en lloc de portafoli, i millor dir-ho sempre en plural perquè no té gaire sentit usar una maleta petita per a portar només 1 foli. Això se m'ha acudit quan escrivia el títol i pensava en les noves tecnologies.
Ara, gairebé mai fem escrits manuscrits. No escrivim ni cartes ni nadales ni postals, i si ho fem també són electròniques. Per sort, la majoria d'exàmens són escrits i les pissares de guix i les de fòrmica encara no les han tretes de les aules. Potser sóc un romàntic i per això vull dedicar-me a donar classes de català.
Als cursos de català encara es fan manuscrits: article d'opinió, carta formal, sol·licitud, avís, etc. Els alumnes també estan acostumats a l'editor de textos i els costa fer un escrit. No cal dir que la caligrafia acostuma a ser horrorosa. Això sí, generalment tenen millor caligrafia les noies que els nois. Potser hauríem de fer els exàmens amb l'ordinador i deixar de desxifrar jeroglífics i gastar paper i tinta.
De tota manera, encara necessitem escriure textos amb bolígraf, retolador o guix, perquè l'electrònica encara és limitada i cara. Concretament penso en els mercats, supermercats, restaurants, bars, empreses, administració. Sempre cal fer un escrit ràpid amb vocació de temporalitat: vacances, horaris, menús, preus, trucades, avisos.
Bé, crec que és una questió en la qual cal pensar-hi. No sé si és bo continuar perdent més habilitats manuals que abans ens eren imprescindibles. Crec que hem de replantejar-nos l'aplicació de totes aquestes noves tendències i tecnologies i parlar-ne amb molta calma. Cal reduir la velocitat amb què incorporem les TIC a l'ensenyament, de vegades amb molt poc senderi, i entrar en una zona de descans de l'autopista, recuperar líquids, estirar les cames, relaxar-nos i pensar, sobretot pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada