Podem dir sense cap possibilitat d'error que l'art de l'oratòria és coneix formalment des de l'època dels grecs, i no perquè en fossin els creadors, sinò perquè van ser els primers que van intentar explicar-la i sintetitzar-la.
Els altres grans mestres de l'oratòria han estat, sens dubte, els sacerdots de la majoria de religions que ara coneixem i, probablement, de las que ja no existeixen. Tampoc cal oblidar-nos dels mestres de totes les èpoques, perquè entre aquests també hi ha hagut grans oradors.
Quan vam veure el vídeo de Eduardo Criado hi havia una gran sala plena de gent ansiosa per a escoltar-lo. En un primer moment, vaig pensar que eran amics i coneguts; bé de fet n'hi havia alguns, però també hi havia molta gent, la gran majoria, que no ho eren. És com si l'oratoria s'hagues descobert de sobte al segle XX.
El que confirma el que estic dient són les cites i els exemples que posava l'orador de l'antiguitat. Suposo que el públic es devia sorprendre quan ho va fer.
Quan l'esser humà va aprendre a comunicar-se amb els altres, sempre ho ha fet per a aconseguir algun objectiu: anar a caçar, anar a la guerra, aparellar-se, etc.; sempre ha tingut clars els obectius. Aquesta habilitat ens ve d'antic.
No obstant això, no tothom sap parlar bé en públic i no tothom ho fa d'una forma adequada, coherent i estructurada, però gairebé tothom té aquest art imprès a la genètica perquè de fet som els únics capaços de transmetre pensaments amb un codi oral, si més no, de moment. Per a aconseguir parlar bé en públic només cal practicar aquest art de forma habitual i en diferents fòrums i de seguida veurem com els mots flueixen al nostre pensament i que, fins i tot, ens divertirem.
Per a un docent aquest art és imprescindible, o al menys ho era fins ara, perquè amb les noves tecnologies, ara mateix, un docent no parla gaire en públic, s'amaga darrere del so d'un ordinador o una pissarra electrònica i, de tant en tant assenyala alguna cosa. A més a més, ara gairebé no hi ha classes teòriques. Ara l'alumnat no escolta, treballa en grup o en parelles i resolt activitats. Els docents, el que fan ara és molta gimnàstica, perquè passegen amunt i avall per les aules intentant orientar als alumnes amb els problemes informàtics o amb les activitats.
Si un dia se'n va l'electricitat o no funcionen els aparells informàtics, molts docents estan perduts, i els alumnes també. Caldria recuperar els exàmens orals, les sortides a la pissarra, electrònica o no, i les presentacions en públic. A moltes escoles hi ha grups de teatre. Ens hauríem de replantejar les metodologies i les estratègies perquè tothom que volgués pogués practicar les exposicions davant d'un audotori i així recuperar aquest art tan antic i oblidat. Potser ara estem obsesionats amb els ordinadors i Internet i ens estem oblidan de coses que continuen sent importants i que no necessiten cap mena de nova, o ja vella, tecnologia.
Aquest és el bloc que forma part dels mòduls de Tecnologies de la Informació i Comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada