Aquesta operació aparentment senzilla, omplir un got d'aigua amb una gerra plena d'aigua, pot convertir-se , seguin l'exemple de "Tip y Coll" en un master de dos anys amb un preu de 2.000 euros, com a mínim, per any. Només cal començar amb la fórmula química de l'aigua, els elements de la taula periòdica, i les reaccions de la química orgànica o inorgànica, ja no me'n recordo . Després caldria estudiar el procés del bufat del vidre i finalment fer les pràctiques adients. En definitiva, un màster europeu o oficial com els que s'acostumen a fer avui després del procés de Bolònia (abans no calia gastar-se 2.000 euros per any perquè hi havia llicenciatures i diplomatures).
La reflexió que cal fer és la de si fan falta tantes explicacions i teories per a fer competent a algú en la tasca d'omplir un got d'aigua amb una gerra plena d'aigua. No sembla necessari explicar com un saurí pot trobar l'aigua dolça o com fer la perforació d'un pou, però potser sí que cal explicar que l'aigua dolça potable és un element escàs i que no s'ha de llençar ni una gota a terra per si de cas.
Aquesta reflexió sobre les metodologies sembla fàcil, però no ho és gens. Probablement la manera més clara d'ensenyar a omplir un got d'aigua sembla que sigui un exemple pràctic, i no cal una tarifa plana, ni ordinador ni Power Point ni un bloc ni una pàgina web, coses que ara ens semblen imprescindibles per a ensenyar qualsevol cosa. De tota manera, com que estem en crisi, ens podem estalviar també el got i veure l'aigua de la gerra al galet.
Al Marc Comú Europeu per a les llengües, aparentment una nova metodologia revolucionaria per a l'ensenyament de llengües estrangeres com el català a Catalunya. Bé, potser el català de moment no és un idioma estranger a Catalunya, però com que s'ensenya amb la mateixa metodologia que a Alemània, per això el considero igual d'estranger com es pot considerar al país germànic. Com deia, aquest mètode parteix d'unes necessitats inicials de l'alumne i s'ensenya la llengua en funció d'aquestes necessitats (l'anomenat mètode comunicatiu que ni és nou ni és revolucionari). Després, com que aquestes necessitats cada vegada són més nombroses, s'acaba ensenyant pràcticament tot el sistema lingüístic . És a dir, es fa el mateix que es feia abans, però amb altres noms (marcs, actituts, competències, tasques (en el sentit de feines, no el bar que està al costat de casa), etc. i es canvien les seqüències didàctiques, cosa fonamental per a aparentar que la cosa és nova.
Potser caldria aplicar aquesta metodologia revolucionaria a l'ensenyament primari i secundari i deixar-nos d'explicar història, literatura, ciències naturals, física, química i un llarg etcètera de coses que semblen inútils per a les necessitats dels nostres nens i adolescents i per a la societat en general. Potser acabaríem amb el fracàs escolar de cop si primer expliquéssim els còmics i els mangas, informàtica (només Facebook, Google i potser Wikipedia, la resta no els cal), com usar un mòbil, on és el Zara o el Mango més proper i on són els bars i les discoteques més famoses (si és que no ho saben), i poca cosa més, potser que sàpiguen dir correctament el seu nom i on viuen, perquè "catanyol i espanglis" ja en saben, i explicar perquè els seus pares són a l'atur i que no s'han de malbaratar els diners públics (públics en el sentit que els paguem tots amb els nostres impostos) .
Això no obstant, també poden trobar tota aquesta informació al Google, cosa que sembla que faci inútil tornar a repetir coses que ja es poden llegir o veure a Internet. Així que el millor que podem fer es tancar les escoles, els instituts i les universitats (amb la crisi ens estalviaríem un bon grapat de diners) i deixar que l'alumne aprengui sol (autoaprenentatge, una altra paraula de moda) perquè de fet, allò que els interessa ( allò que els és significatiu) ja ho aprenen sols, amb parella (treball col·laboratiu), amb els amics (més treball col·laboratiu) o a Wikipedia (col·laboracio a nivell mundial).
Des de fa alguns dies Internet, Wikipedia i el Google em comencen a fer por, és una intuició perquè no acabo de saber el perquè però em fan por, molta por, sobretot per l'ús que se'ls vol donar i ja s'està donant a l'ensenyament. Ara si no estàs a Internet, perquè no tens un Facebook, un bloc, web o wiki és com si no hi fossis. Jo ja hi era abans i de moment encara hi sóc encara que ningú em trobi a Google fàcilment per molts blocs, webs, sites i wikis que tingui.
