Powered By Blogger

dimecres, 31 d’agost del 2011

El vídeo del goril·la

De vegades cal fer com en el llibre Darrera del mirall del mateix autor d'Alícia al país de les meravelles i mirar cap un altra costat o no mirar i no escoltar el que et diuen, o anar en la direcció contrària per a arribar a un lloc. El que passa és que som disciplinats i de vegades també ens prenen el pèl o ens agafen per sorpresa i quan es donen instruccions ens han de dir quina és la finalitat perquè si no no juguem amb les mateixes regles.
A classe et diuen habitualment que miris l'ordinador, la pissarra electrònica o la pantalla i després et pregunten si plou sense poder mirar per la finestra. Aquesta tècnica l'usen molts docents insegurs que tenen por a les preguntes de l'alumnat i altres que no expliquen tota la matèria perquè ningú  l'arribi a dominar tant com ells i no suposin cap amanaça futura.
Desgraciadament, el món es competitiu i després de Bolònia encara ho serà més. Ens hauríem de preguntar si aquest professorat fa bé d'amagar coneixements als alumnes. Al cap i a la fi el seu lloc de treball pot estar en perill i qui diu un docent diu qualsevol altre professional que per unes raons o altres ha d'explicar els seus coneixements a altres persones.
Quan estudiàvem hi havia un cost, un cost per a la família, per a nosaltres mateixos si treballàvem simultàniament i un cost d'oportunitat perquè podíem estar fent altres coses. Ara se'ns demana que compartim el coneixements adquirits sense donar-nos res a canvi i a sobre mal pagats. Cal estar fet d'una pasta especial per a seguir fent el que fem, sobretot quan molta gent continua amagant coses a l'àmbit professional i científic.

dimarts, 30 d’agost del 2011

Comentari sobre el vídeo de Belmonte

Aquest vídeo planteja fenòmens i reaccions que s'han produït al llarg de tota la història de la humanitat. No fa gaires anys es penjava a les bruixes i a qualsevol persona que tingués poders paranormals. Des de fa anys es tanca a la gent que per algun motiu no és capaç de conviure respectant les normes socialment marcades en una determinada etapa històrica. Als anys vint, trenta o quaranta segurament haguessin engarjolat a una dona que anés en biquini per la platja.
Ara mateix continuem empresonant a persones que actuen d'una forma socialment inacceptable perquè no som capaços de solventar els "suposats" problemes neuronals que els provoca actuar de la manera que actuen. Tant de bo ens poguessin fer una prova de funcionament quan neixem i així poder preveure la nostra conducta futura.
El que no es planteja al vídeo és què cal fer amb les víctimes del delictes? Sabem què cal fer amb els delinquents, però no sabem què fer amb les víctimes i els seus familiars? El que tampoc es diu al vídeo és que aquest mal funcionament neuronal no impedeix la capacitat de decisió i de raonament del individu i que, per tant, algun cargol pot funcionar malament, però els conceptes bàsics del bé i del mal no es perden, perquè sinó ningú s'amagaria de la policia i es deixaria agafar ràpidament.
El que es planteja es pot extrapolar a l'alumnat. Els que no superen l'ensenyament obligatori, també es probable que tinguin alguna volandera fluixa i, per tant, no sé perquè els mantenim a l'institut amb les despeses que tot això suposa per a la societat i per als pares. Ara que, també els poden portar a centres especials de reparació a veure si els podem deixar en perfectes condicions de funcionament i retornar-los als centres d'ensenyament.
Tots aquests suposats descubriments científics els hem de posar en quarentena perquè s'han de comprovar i veure si realment demostren un percentatge elevat de casos.

dilluns, 29 d’agost del 2011

Comentari del vídeo de "Tip y Coll" o com no explicar com s'omple un got d'aigua amb una gerra plena d'aigua

Aquesta operació aparentment senzilla, omplir un got d'aigua amb una gerra plena d'aigua, pot convertir-se , seguin l'exemple de "Tip y Coll" en un master de dos anys amb un preu de 2.000 euros, com a mínim,  per any. Només cal començar amb la fórmula química de l'aigua, els elements de la taula periòdica, i les reaccions de la química orgànica o inorgànica, ja no me'n recordo . Després caldria estudiar el procés del bufat del vidre i finalment fer les pràctiques adients. En definitiva, un màster europeu o oficial com els que s'acostumen a fer avui després del procés de Bolònia (abans no calia gastar-se 2.000 euros per any perquè hi havia llicenciatures i diplomatures).
La reflexió que cal fer és la de si fan falta tantes explicacions i teories per a fer competent a algú en la tasca d'omplir un got d'aigua amb una gerra plena d'aigua. No sembla necessari explicar com un saurí pot trobar l'aigua dolça o com fer la perforació d'un pou, però potser sí que cal explicar que l'aigua dolça potable és un element escàs i que no s'ha de llençar ni una gota a terra per si de cas.
Aquesta reflexió sobre les metodologies sembla fàcil, però no ho és gens. Probablement la manera més clara d'ensenyar a omplir un got d'aigua sembla que sigui un exemple pràctic, i no cal una tarifa plana, ni ordinador ni  Power Point ni un bloc ni una pàgina web, coses que ara ens semblen imprescindibles per a ensenyar qualsevol cosa. De tota manera, com que estem en crisi, ens podem estalviar també el got i veure l'aigua de la gerra al galet.
Al Marc Comú Europeu per a les llengües, aparentment una nova metodologia revolucionaria per a l'ensenyament de llengües estrangeres com el català a Catalunya.  Bé, potser el català de moment no és un idioma estranger a Catalunya, però com que s'ensenya amb la mateixa metodologia  que a Alemània, per això el considero igual d'estranger com es pot considerar al país germànic.  Com deia, aquest mètode parteix d'unes necessitats inicials de l'alumne i s'ensenya la llengua en funció d'aquestes necessitats (l'anomenat mètode comunicatiu que ni és nou ni és revolucionari). Després, com que aquestes necessitats cada vegada són més nombroses, s'acaba ensenyant pràcticament tot el sistema lingüístic . És a dir, es fa el mateix que es feia abans, però amb altres noms (marcs, actituts, competències, tasques (en el sentit de feines, no el bar que està al costat de casa), etc. i es canvien les seqüències didàctiques, cosa fonamental per a aparentar que la cosa és nova.
Potser caldria aplicar aquesta metodologia revolucionaria a l'ensenyament primari i secundari i deixar-nos d'explicar història, literatura, ciències naturals, física, química i un llarg etcètera de coses que semblen inútils per a les necessitats dels nostres nens i adolescents i per a la societat en general. Potser acabaríem amb el fracàs escolar de cop si primer expliquéssim els còmics i els mangas, informàtica (només Facebook, Google i potser Wikipedia, la resta no els cal), com usar un mòbil, on és el Zara o el Mango més proper i on són els bars i  les discoteques més famoses (si és que no ho saben), i poca cosa més,  potser que sàpiguen dir correctament el seu nom i on viuen, perquè "catanyol i espanglis" ja en saben, i explicar perquè els seus pares són a l'atur i que no s'han de malbaratar els diners públics (públics en el sentit  que els paguem tots amb els nostres impostos) .
Això no obstant, també poden trobar tota aquesta  informació al Google, cosa que sembla que faci inútil tornar a repetir coses que ja es poden llegir o veure a Internet. Així que el millor que podem fer es tancar les escoles, els instituts i les universitats (amb la crisi ens estalviaríem un bon grapat de diners) i deixar que l'alumne aprengui sol (autoaprenentatge, una altra paraula de moda) perquè de fet,  allò que els interessa ( allò que els és significatiu) ja ho aprenen sols, amb parella (treball col·laboratiu), amb els amics (més treball col·laboratiu) o a Wikipedia (col·laboracio a nivell mundial).
 Des de fa alguns dies Internet, Wikipedia i el Google em comencen a fer por, és una intuició perquè no acabo de saber el perquè però em fan por, molta por, sobretot per l'ús que se'ls vol donar i ja s'està donant a l'ensenyament. Ara si no estàs a Internet, perquè no tens un Facebook,  un bloc, web o wiki és com si no hi fossis. Jo ja hi era abans  i de moment encara hi sóc encara que ningú em trobi a Google fàcilment per molts blocs, webs, sites i wikis que tingui.





dilluns, 22 d’agost del 2011

No em toqueu el nas amb el cursor del ratolí

Intenteu tocar-li el nas amb el cursor del ratolí

La pàgina de l'autor

Condicions de bon funcionament empresarial. La ISO en els centres d'ensenyament

Exemple CIFO, curs de formador de formadors:

Implicació de la direcció del centre.

Els procediments han d'estar documentats

Gestió de recursos

Planificació de recursos, producció, mesurar producció, anàlisis i millora

Requisits de material i aules

Requisits del professor:

El professor ha de ser llicenciat en pedagogia o llicenciat superior amb el certificat de professionalitat de formador de formadors amb experiència docent.


El temari ha de ser sempre el mateix

Avaluació del professor

Avaluació de l'alumne

La qualitat no té res a veure amb el que és bo o amb el preu. És un concepte subjectiu que té diferents definicions.
Una cosa té qualitat quan:
  1. Si cumpleix els requisits.
  2. Quan és adequat a l'ús.
  3. Quan satisfà els requisits.

La qualitat implica que un producte o servei es fabriqui o es doni sempre en les mateixes condicions i cumplint  els requisits de fabricació.

Això s'aconsegueix amb una manera sistemàtica de treballar i de fer.

Cal mesurar la satisfacció del client

ISO:
La Organización Internacional de Normalización (ISO) es una organización no gubernamental, establecida el 23 de febrero de 1947, cuya misión es promover en el mundo el desarrollo de la normalización y actividades relacionadas, en la mayoría de los campos técnicos.

La ISO a la formació

La ISO sempre parla d'organitzacions: empreses industrials i de serveis.

  1. Enfocada al client de l'organització: l'alumne.
  2. Lideratge (facilita, donar suport): el professor ha de ser el líder del grup classe.
  3. Fer participar els alumnes (l'escola sense graus de J. Dewey. fàbula de Procusto).
  4. Enfocament basat en processos.
  5. Enfocament basat en el sistema de gestió: indicadors, mesures.
  6. Millora contínua.

dimarts, 16 d’agost del 2011

Tauler de control del mòdul d'anglès

Cal fer un tauler d'indicadors per al curs que estem preparant. El tauler s'ha de fer amb Excel. Cal fer també gràfics.

dilluns, 15 d’agost del 2011

El certificat d'anglès

Enllaç a la presentació dels treballs del certificat de restauració on hi ha el mòdul d'anglès.
Enllaç a la presentació

Al professors li he enviat un enllaç perquè pugui visualitzar-lo. Espero que funcioni.

Quan la tecnologia és limitada

Quan mires el bloc sembla que no hi ha gaire cosa feta. És clar, els arxius s'emmagatzemen per mesos, no hi ha possibilitat de veure'ls tots alhora.
En aquest sentit, és millor fer-ho a la pàgina web, encara que tampoc seria aquesta la seva funcio perquè no està pensada per a fer de cartera d'aprenentatge (la llista seria molt llarga), però, si més no,  no s'agrupen les entrades automàticament.
Haurem d'esperar a veure la Wiki, potser això serà el més adient. 

El curs que hauria de fer als meus companys

Si un dia hem de fer una presentació individual, faria aquest:
El model de llengua dels formadors

Enviament de l'enllaç del "portafoli" per correu electrònic al professor

En realitat en català hauríem de parlar de cartera d'aprenentatge en lloc de portafoli, i millor dir-ho sempre en plural perquè no té gaire sentit usar una maleta petita per a portar només 1 foli. Això se m'ha acudit quan escrivia el títol i pensava en les noves tecnologies.
Ara, gairebé mai fem escrits manuscrits. No escrivim ni cartes ni nadales ni postals, i si ho fem també són electròniques. Per sort, la majoria d'exàmens són escrits i les pissares de guix i les de fòrmica encara no les han tretes de les aules. Potser sóc un romàntic i per això vull dedicar-me a donar classes de català.
Als cursos de català encara es fan manuscrits: article d'opinió, carta formal, sol·licitud, avís, etc. Els alumnes també estan acostumats a l'editor de textos i els costa fer un escrit. No cal dir que la caligrafia acostuma a ser horrorosa. Això sí, generalment tenen millor caligrafia les noies que els nois. Potser hauríem de fer els exàmens amb l'ordinador i deixar de desxifrar jeroglífics i gastar paper i tinta.
De tota manera, encara necessitem escriure textos amb bolígraf, retolador o guix, perquè l'electrònica encara és limitada i cara. Concretament penso en els mercats, supermercats, restaurants, bars, empreses, administració. Sempre cal fer un escrit ràpid amb vocació de temporalitat: vacances, horaris, menús, preus, trucades, avisos.
Bé, crec que és una questió en la qual cal pensar-hi. No sé si és bo continuar perdent més habilitats manuals que abans ens eren imprescindibles. Crec que hem de  replantejar-nos l'aplicació de  totes aquestes noves tendències i tecnologies i parlar-ne amb molta calma. Cal reduir la velocitat amb què incorporem les TIC a l'ensenyament, de vegades amb molt poc senderi, i entrar en una zona de descans de l'autopista, recuperar líquids, estirar les cames, relaxar-nos i pensar, sobretot pensar.

Els jocs de rol

El joc de rol es practica, o s'hauria de practicar moltíssim en les classes de llengua. Això ho dic perquè algun il·luminat va caure del cirerer i se'n va adonar que els alumnes, certificats o no, del antic nivell "C" o del nou C1 del MCER,  no sabien parlar de forma fluïda; i si ho feien, generalment ho feien usant molt barbarismes.
Tot i que hi ha una prova oral en els exàmens de certificació, sempre ha puntuat més la part escrita que la part oral, i a l'ESO no s'acostumen a fer examens orals.
 A l'ESO es fan classes de Llengua i Literatura, però pocs professors corregeixen l'expressió oral i les faltes fora dels professors de català. La nostra secretaria política de llengua hauria de canviar el valor de les proves perquè, generalment, qui sap parlar correctament, acostuma a fer també poques faltes d'ortografia. 
De fet és estrany que a qualsevol alumne l'exigeixin que sàpiga sumar, restar, multiplicar i dividir, i que no l'exigeixin saber parlar, llegir o escriure sense gaires faltes o errors.
Abans d'això n'hi deien saber les beceroles, és a dir, saber el números, les operacions aritmètiques bàsiques i entendre, parlar i escriure sense gairs errades,
Els mestres s'ho haurien de repensar perquè els seus alumnes estaven i estan a la cua d'Europa o suspenen les proves PISA i això també, d'alguna manera, els suspèn a ells. El més estrany de tot és que amb tanta nova tecnologia i metodologia aplicada a l'ensenyament no s'hagin aconseguit els resultats meravellosos que tothom esperava.
Abans i també ara, hi ha assignatures on no s'apliquen aquestes noves tendències, però no sé si es mesuren a les proves PISA, probablement no. És una llàstima que no puguem retrocedir en el temps per a fer que els alumnes de fa 10 anys  fessin aquestes famoses proves. És clar que la motivació també hi té molt a veure amb això, ara tot és per culpa de la motivació.

divendres, 12 d’agost del 2011

Els indicadors

Ha estat molt interessant les sessions dels indicadors. La fitxa de l'indicador en molts casos ja ens guia per a aconseguir indicadors realment útils. Els indicadors més específics es poden resumir en altres indicadors que sintetitzin la informació (quadre de comandament) en entorns "amables" que facilitin la presa de decisions.

dijous, 11 d’agost del 2011

Indicadors que pot mesurar el docent

Al començament només vaig pensar en indicadors per als alumnes, però també es poden fer indicadors per mesurar l'eficàcia de la pròpia tasca docent.
Així, es poden dissenyar indicadors per a mesurar si se segueix la programació, la temporalització, els contiguts, les activitats, puntualitat, etc.
Els indicadors dels alumnes estan molt relacionats també amb els del docent, tot i que poden ser també diferents. Pot succeir, per exemple, que no es donin tots els continguts, però que l'avaluació dels continguts exposats apresos sigui excel·lent. En aquest cas, els indicadors del docent no serien bons, però sí que ho podrien ser els que mesuren directament l'alumnat.
Potser caldria dissenyar tres tipus d'indicadors: 1) els del docent suposan que s'ha complert la programació, 2) els del docent suposant que no s'ha complit la programació, i 3) els dels alumnes.
De vegades l'ensenyant s'ha de replantejar la programació d'acord amb els nivells de l'alumnat, problemes aliens al docent i a l'alumnat, fets extraordinaris, etc.
  1. Assistència
  2. Resultats d'avaluació
  3. Participació alumnes
  4. Puntualitat

Comentari sobre l'avaluació

L'avaluació, com tots el altres elements que intervenen en una acció formativa, ha d'estar d'acord amb els objectius. Tradicionalment, s'identifica erròniament les avaluacions amb examens. Hi ha moltes formes d'avaluar i la prova escrita o oral momés és una forma més d'avaluació.
L'objectiu de la nostra avaluació és, per una banda,  assegurar que es coneix la nomenclatura bàsica de la planificació educativa i, per l'altra, conèixer el procés i l'actuació dels agents que hi intervenen.
Dins del procés d'avaluació, la nostra avaluació s'enmarca dins d'un procés d'avaluació contínua per a assegurar que s'assoleixen els objectius de les sessions inicials. 

dimecres, 10 d’agost del 2011

Comentari sobre la presentació i l'ús del Power Point

El primer que cal dir és que no sabem quins eren els objectius del Power Point. Si l'objectiu era que s'usés, a més a més, com a material d'estudi perquè els alumes prenien notes durant la presentació, la presentació pot estar d'acord amb les finalitats.
No obstant això, si els objectius  eren fer una presentació dels punts més importants del tema a tractar, o ser l'eina de suport per a una sessió, l'ús ha estat inadequat: no cumpleix la regla 7x7, la lletra era illegible en alguns casos, excés de dades i de text a les diapositives i excés d'efectes especials.
L'autor demostra tenir  uns coneixements profunds del programa, els efectes de la presentació són espectaculars i criden molt l'atenció del públic, però, com déiem abans, tot depèn dels objectius. Si l'objectiu era el lluïment personal sobre els coneixements del programa, evidentment, l'objectiu s'ha aconseguit amb escreix.
Finalment dir que la presentació, siguessin quins siguessin els objectius, i deixan de banda el lluïment personal, fa una barreja inadequada de tipus de diapositives (poc text i dades, moltíssim text i dades)  i d'efectes especials. Cal saber quines són les finalitats i, d'acord amb això, modificar la presentació per adequar-la als objectius.

dimarts, 9 d’agost del 2011

Enllaç a la web focifocarlos de Google sites

Google sites és un lloc on d'una forma bastant senzilla es pot construir una web  de cara i ulls. Crec que pot ser molt útil perquè els nostres alumnes aprenguin a fer una web i l'usin com a suport al seu ensenyament.

Enllaç a la web focifocarlos

divendres, 5 d’agost del 2011

Reflexió sobre el vídeo d'Eduardo Criado

Podem dir sense cap possibilitat d'error que l'art de l'oratòria és coneix formalment des de l'època dels grecs, i no perquè en fossin els creadors, sinò perquè van ser els primers que van intentar explicar-la i sintetitzar-la.
Els altres grans mestres de l'oratòria han estat, sens dubte, els sacerdots de la majoria de religions que ara coneixem i, probablement, de las que ja no existeixen. Tampoc cal oblidar-nos dels mestres de totes les èpoques, perquè entre aquests també hi ha hagut grans oradors.
Quan vam veure el vídeo de Eduardo Criado hi havia una gran sala plena de gent ansiosa per a escoltar-lo. En un primer moment, vaig pensar que eran amics i coneguts; bé de fet n'hi havia alguns, però també hi havia molta gent, la gran majoria, que no ho eren. És com si l'oratoria s'hagues descobert de sobte al segle XX.
El que confirma el que estic dient són les cites i els exemples que posava l'orador de l'antiguitat. Suposo que el públic es devia sorprendre quan ho va fer.
Quan l'esser humà  va aprendre a comunicar-se amb els altres, sempre ho ha fet per a aconseguir algun objectiu: anar a caçar, anar a la guerra, aparellar-se, etc.; sempre ha tingut clars els obectius. Aquesta habilitat ens ve d'antic.
No obstant això, no tothom sap parlar bé en públic i no tothom ho fa d'una forma adequada, coherent i estructurada, però gairebé tothom té aquest art imprès a la genètica perquè de fet som els únics capaços de transmetre pensaments amb un codi oral, si més no, de moment. Per a aconseguir parlar bé en públic només cal practicar aquest art de forma habitual i en diferents fòrums i de seguida veurem com els mots flueixen al nostre pensament i que, fins i tot, ens divertirem.
Per a un docent aquest art és imprescindible, o al menys ho era fins ara, perquè amb les noves tecnologies, ara mateix, un docent no parla gaire en públic, s'amaga darrere del so d'un ordinador o una pissarra electrònica i, de tant en tant assenyala alguna cosa. A més a més, ara gairebé no hi ha classes teòriques. Ara l'alumnat no escolta, treballa en grup o en parelles i resolt activitats. Els docents, el que fan ara és molta gimnàstica, perquè passegen amunt i avall per les aules intentant orientar als alumnes amb els problemes informàtics o amb les activitats.
Si un dia se'n va l'electricitat o no funcionen els aparells informàtics, molts docents estan perduts, i els alumnes també. Caldria recuperar els exàmens orals, les sortides a la pissarra, electrònica o no, i les presentacions en públic. A moltes escoles hi ha grups de teatre. Ens hauríem de replantejar les metodologies i les estratègies perquè tothom que volgués pogués practicar les exposicions davant d'un audotori i així recuperar aquest art tan antic i oblidat. Potser ara estem obsesionats amb els ordinadors i Internet i ens estem oblidan de coses que continuen sent importants i que no necessiten cap mena de nova, o ja vella, tecnologia.